El procès de la pràctica 6 va requerir un xicotet anàlisi de diferents pintures egípcies per tal d'identificar el canon escollit, el de 18 punys.
Veïam en les imatges següents un resum dels criteris comuns que adoptaren en aquests tipus de pintures.
Però, en el nostre anàlisi ens adonàrem que n'hi havíen altres canons possibles, encara que tots ells seguíen un estricte sistema geomètric de quadrícules que asegurava la repetició exacta de la forma ideal egípcia a qualsevol escala i en qualsevol posició. Tot seguit, exemples de més quadrícules.
Sobre l' art de les pintures egípcies hem de saber que,
el suport era bàsicament la pròpia paret (pintura
mural), utilitzant la tècnica del fresc (amb ou com a aglutinant que s'aplica
sobre el guix encara humit o arrebossat) per a les superfícies acolorides, i el
tremp en sec per als detalls.
Observem que, la línia predominava sobre el color creant uns perfils nítids que després es pintàven de forma plana (colors plans) i saturada, predominant els càlids en les figures (vermellosos i grocs), amb sovint distincions entre sexes ja que la dòna era representada amb pell més clara que l'home.
El dibuix solia ser bastant sintètic, de traç geomètric i escassos detalls.
La llum no era utilitzada, creant colors sense clarobscurs que converteixen les figures en bidimensionals.
L'espai així solia resultar pla, sense cap intent de perspectiva, utilitzant el fons com a suport per a la realització de jeroglífics.
Les figures creades mitjançant aquests canons se'ns mostren en perspectiva torta (vistes des de diversos punts de vista combinats) i, per tant, molt llunyanes de qualsevol tipus de realisme. Per a la seva creació s'utilitzen les formes geomètriques que eliminen gran part dels seus detalls, idealitzant-los.
Pel que fa a l'expressió ens trobem amb personatges hieràtics, plens de convencionalismes i sense excessiu moviment (estàtics), i on no interessen les textures.
Observem que, la línia predominava sobre el color creant uns perfils nítids que després es pintàven de forma plana (colors plans) i saturada, predominant els càlids en les figures (vermellosos i grocs), amb sovint distincions entre sexes ja que la dòna era representada amb pell més clara que l'home.
El dibuix solia ser bastant sintètic, de traç geomètric i escassos detalls.
La llum no era utilitzada, creant colors sense clarobscurs que converteixen les figures en bidimensionals.
L'espai així solia resultar pla, sense cap intent de perspectiva, utilitzant el fons com a suport per a la realització de jeroglífics.
Les figures creades mitjançant aquests canons se'ns mostren en perspectiva torta (vistes des de diversos punts de vista combinats) i, per tant, molt llunyanes de qualsevol tipus de realisme. Per a la seva creació s'utilitzen les formes geomètriques que eliminen gran part dels seus detalls, idealitzant-los.
Pel que fa a l'expressió ens trobem amb personatges hieràtics, plens de convencionalismes i sense excessiu moviment (estàtics), i on no interessen les textures.
Una vegada acabada la pràctica i, exposada al passadís d'accès a les vostres aules, reprenem les nocions geomètriques per a ampliar la pràctica.
Si amb l'escaire i cartabó practicàrem el paral·lelisme i la perpendicularitat per a realitzar la quadrícula que, per cert, podem repassar en altra entrada d'aquest mateix blog, amb el compàs practicarem les nocions dels traçats fonamentals i els enllaços.
Ara es tracta de dividir un A4 en sentit horitzontal per la meitat de manera que queden dos parts de 105 x 297 mm i realitzar les estructures geomètriques que jo t'indique.
En una part, farem bàsicament divisions de circumferències en parts iguals i en l'altra tangències. Una vegada tingam la estructura de base feta incorporarem la part creativa al gust però considerant que, a més a més d'aprendre les nocions geomètriques, en aquesta ampliació de la pràctica 6 tenim com a objectiu incorporar el medi físic a la nostra anterior creació tal i com solíen fer els egipcis.
Així que, ací et mostre una diapositiva interessant al respecte. Observaràs la flor de loto i el papiro del Nil que, van ser font d'inspiració del seu art. Per al teu també podríen ser font d'inspiració.
En una part, farem bàsicament divisions de circumferències en parts iguals i en l'altra tangències. Una vegada tingam la estructura de base feta incorporarem la part creativa al gust però considerant que, a més a més d'aprendre les nocions geomètriques, en aquesta ampliació de la pràctica 6 tenim com a objectiu incorporar el medi físic a la nostra anterior creació tal i com solíen fer els egipcis.
Així que, ací et mostre una diapositiva interessant al respecte. Observaràs la flor de loto i el papiro del Nil que, van ser font d'inspiració del seu art. Per al teu també podríen ser font d'inspiració.
Aquesta diapositiva, està extreta de la presentació que et deixe a continuació i, que convé visualitzar.
Arquitectura egipcia. Características generales from Alfredo García
Ja finalitzada la pràctica, us deixe unes imatges del muntatge de la exposició que, continua en procés a la espera de treballs. No s'oblideu d'anar fent fotos al vostre treball que, hem d'incloure-les a la línia del temps!
Ja posats, et deixe unes imatges més com a esquema de l'art egipci que estem treballant.
Reprenent la ampliació de la pràctica, encara que tots tingau la mateixa estructura geomètrica, et deixe exemples de les possibles flors de loto per poder triar. Això sí, ara, hem de pintar en colors freds i igualment a tèmpera la primera part, i conforme vullgau la segona. Recorda també que els colors han de ser plans.
Ja finalitzada la pràctica, us deixe unes imatges del muntatge de la exposició que, continua en procés a la espera de treballs. No s'oblideu d'anar fent fotos al vostre treball que, hem d'incloure-les a la línia del temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada