CONTESTA A L'ART ROMÀ

A) CONTEXT HISTÒRIC

1.     Quins pobles vivíen a la península itàlica al segle VIII a.C.?

2.     Qui origina Roma, on i en quina data?

3.     Segons les formes de govern, quines són les etapes històriques de la civilització romana i la seua datació?

4.     Durant la monarquia, quins seran els poders del rei?

5.     Com seran els monarques, etrucs, llatins o grecs? 

6.     Quin fet origina el desenvolupament econòmic de la ciutat de Roma? I, què ocasiona?

7.     Quina serà la ciutat que protagonitzarà els enforntaments més llegendaris en aquesta època monàrquica? 

8.     Durant la República, qui tindrà el poder? 

9.     Quines guerres es produiran durant La República i per què?

10. Com s’inicia l’Imperi?

11. Quines dues etapes diferenciadores trobem?

12. Què són les “limes”? 

13. Quina va ser la funció de l’Art en aquesta época? 

14. Què significa que l’emperador fòra nomenat August? 

15. Quines són les tres causes de la caiguda i desaparició de l’Imperi Romà? 

16. Què va succeir l’any 476 d.C.?    I què passà desprès? 

B) ARQUITECTURA

1.     Què significa que la arquitectura romana es caracteritza pel seu eclecticisme?

2.     Quines noves construccions creen?  

3.     Quins dos sistemes constructius empraran?

4.     Quins ordres arquitectònics van utilizar els romans? Comenta els de nova creació.

5. Quina diferència en quant a la consideració dels espais existeix entre els grecs i els romans?

6.     Per a homogeneïtzar l’Imperi consideraren l’urbanisme. Com eren les ciutats romanes? 

7.     Com són els temples romans?

8.     Què sabries dir del Panteó de Roma?

9.     Nomena la tipología de la arquitectura civil. Posa exemples i descriu les seues funcions.

10.     Identifica les següents obres arquitectòniques.

C) ESCULTURA

1.     Nomena els materials i les tècniques emprades en escultura pels romans.

2.     Quina és la doble influència de la escultura romana? I quines són les seues funcions?

3.     Quins són els dos gèneres escultòrics propis?

4.     Resumeix la evolució del retrat romà.

5.     Com aconseguíen la sensació de profunditat en el relleu històric?

6.     Quines seran les dues tendències del relleu històric en època imperial?

7.     Què és l’Ara Pacis Augustae?

8.     Posa dos exemples de columnes conmemoratives.

D) PINTURA I MOSAIC

1.          Què passarà entre la pintura i el relleu al segle III i per què?

2.          Quina era la finalitat i la técnica emprada?

3.          Com aconseguiren sensació de tridimensionalitat?

4.          Quina era la seua temàtica?

5.          Conta, a grans trets, els quatre estils pictòrics.

CONTESTA A L'ART ETRUSC

1.     On i quan es va desenvolupar la civilització etrusca?

2.     Arribaren a expandir-se?

3.     Què aglutina l’art etrusc?

4.     Per què  està marcat l’art etrusc?

5.     Quins elements arquitectònics d’orige mesopotàmic són introduïts a occident pels etrucs? Busca’ls i dibuixa’ls!

6.     Quin costum etrusc desencadenarà el retrat romà en escultura?

7. Quina técnica pictórica faran servir per decorar les tombes?

 En què consisteix?

8.     Quines dos construccions destaquen en arquitectura?

9.     A què són similars les tombes? Com són?

10. Descriu els temples.

11. Quin nou ordre apareix? Com és?

12. Nomena les influències, característiques i novetats de la representació de la figura humana en escultura.

13. Quina producció escultórica destaca i quins són els seus materials?

14. Què representaven en les seues pintures murals?

FEM UN MOSAIC

            Aquesta setmana que tenim a alguns companys a Holanda, farem una xicoteta pràctica amb mosaics.

Taller de Mosaics
from Amparo Gasent

 

ART ROMÀ

           Començarem per l'art de la música ja que, la presentació que us deixe, a més a més d'iniciar-nos amb ella en època romana ens situa en el seu context d'una manera molt senzilla.

               
                     

              Llegenda de Ròmul i Rem: https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem

                    També, ens interessa comentar l'art etrusc font del romà.

SARCÒFAG DEL ESPOSOS from Antonio Núñez

               Ara sí, ja us deixe la sèrie de rigor:

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC from Antonio Núñez

ARQUITECTURA ROMANA from Antonio Núñez

ESCULTURA ROMANA from Antonio Núñez

ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA from Assumpció Granero

 

 

 

PER SABER-NE'N MÉS SOBRE L'ART GREG

La guerra-en-la-grecia-antigua from Miguel Ayala Tapia

Una de còmics: http://www.rtve.es/noticias/20111004/odisea-homero-tambien-salta-comic-tras-exito-iliada/465421.shtml 

  ⚡La presentación 'DEPARTAMENTO DE LATÍN IES RAFAEL ALBERTI LA ODISEA (HOMERO)'

Guerres mèdiques from Sergi

http://pelis24.com/peliculas-actualizadas/18-300-trescientos-2006-online.html

El Partenó d’Atenes from Carme Aranda- Mònica Navarro
 

 

CONTESTA A L'ART GREC

1.     Quins territoris configuren la civilització hel·lènica?

2.     Quins són els tres períodes fonamentals de la escultura grega? Què moments històrics abarquen?

3.     Nomena les dues tipologies d’escultura grega.

4.     Què significa antropomorfisme?

5.     Quines funcions teníen. Posa exemples.

6.     Què és un Koúro? I una Kóre?

7.     Nomena set caraterístiques de la escultura en época arcaica.

8.     Nomena cinc caraterístiques de la escultura en época clàssica en general.

9.     En quins moments es divideix aquesta época?

10. Quins són els tres autors més coneguts en el classicisme sublim? Nomena també alguna de les seues creacions.

11. Quines característiques i autors es troben en el classicisme tardà? Trobes alguna novetat?

12. Què és el pathos?

13. Quines característiques es troben en l’época hel·lenística? Nomena dos escultures conegudes de la escola de Rodes.

14. Quines altres dos escoles apareixen en época hel·lenística?

15.  Quins tres factors van condicionar l’urbanisme grec?

16.  Què és la acròpolis?

17.  Què és el traçat hipodàmic? Qui el va crear i per què?

18.  Què significa que la arquitectura grega és arquitravada?

19.  Quin és l’edifici principal de l’art grec? I quina és la seua funció?

20.  Com són les plantes dels temples?

21.  En quins espais queda dividida? Quines són les seues funcions?

22.  Com es classifiquen els temples d’acord els pòrtics?

23.  Nomena els tres ordres arquitectònics. Nomena les seues parts.

24.  Nomena característiques principals d’aquestes parts dins de cada ordre.

25.  Què són les cariátides i els atlants?

26.  Què és un acroteri?

27. Com es classificaria el Partenó d’Atenes segons el seu nombre de columnes? I el de Atenea Niké? A quin ordre pertany cadascú?

28. Com es diu l’últim temple que es va construir a l’Acròpolis? Per a què es va construir? I per què es nomena així?

29.  Quin és l’edifici més representatiu de l’arquitectura civil? De quines parts consta?

30. Realitza un esquema de la presentació “Cerámica y mosaico en la Grecia Antigua”

ART GREG

ART GREC: ESCULTURA from Antonio Núñez

Técnica de la cera perdida from Salvador Fernández

ART GREC: ARQUITECTURA from Antonio Núñez
 

Cerámica y mosaico en la Grecia antigua from papefons Fons

 

Art greg:
 https://www.youtube.com/watch?v=DWr_FC-Vo4Y 

Partenó d'Atenes:
 https://www.youtube.com/watch?v=GARCqUW48fc 

8 IDEES, 8 MURALS

               Foto extreta d'internet que ens servirà de referència.

            Tenint a la vista el projecte de Second round al centre per al 2 de març amb l'objectiu de reivindicar les ensenyances artístiques, anem a elaborar 8 murals divertits i un tant personalitzats aprofitant la matèria de Fonaments de l'art. Evidentment, el mural serà grupal. Aneu pensant els companys!

               Com l'aportació de l'alumnat a nivell creatiu és sempre estimable, a continuació us relacione les idees originàries que, debatrem i donareu forma mitjançant esbossos.

              Us ensenyaré el suport del que disposem per a anar pensant també en ell.

              Les idees són:

             1. "Josep de Riberaª. L'Espanyoleto. Obres: Patizambo, la Magdalena, el somni de Jacob, Venus i Adonis, els sentits...

Context: Segle XVII. Les menines de Velàzquez.

            2. "Grècia clàssica". Politeisme. Partenó d'Atenes. Acròpoli. Olimp. Venus de Milo. Discòbol, Jocs Olímpics, ...

                3. "Renaixement".                                                         

La escola d'Atenes de Rafael Sanzio.












Treball de Javi Garrón. XXVI Salón del còmic de Barcelona.














              4. "El món del còmic". Roy Linchestein, Rudcef, Francisco Ibáñez (13, la rue del percebe,...)
                   Interessant dinamitzar el suport!

              5. "Cubisme".Fernand Léger. Picasso.
                    Adreça sobre avantguardes artístiques:
          http://blocs.xtec.cat/jsendiu/ed-visual-i-plastica-3r-eso/avantguardes-artistiques/

                                                    "Homenatge a Louis David" (1948)

                6. "Surrealisme". Salvador Dalí. René Magritte. Marc Chagall.

                                                 "La persistència de la memòria" (1931)

                7. "Expressionisme". Vincent Van Gogh. Edvar Munch.

                8. "Guerra i pau"

         Acabats els murals, les resolucions han sigut diverses en quant a treball conceptual i en quant a qualitat gràfica. A més a més, si li han afegit als habituals problemes de treballar en grup el tindre que resoldre problemes tecnològics. En fi, una odisea! Ahí van els resultats amb els protagonistes!

Tema: "Segle d'or: segle de Josep de Ribera"

 Tema: "Interpretar El naixement de Venus de Sandro Boticelli"

Tema: "One piece"

Tema: "Cubisme"

Tema: "Surrealisme" 

 

PRÀCTICA 7: CANON GREG

              Ja sabem que l'art egipci estava dotat d'unes normes pràcticament immutables al llarg de vora els 3000 anys d'història que abarcà, on la llei de la frontalitat i el hieratisme eren les seues senyes d'identitat.

             Ara comprovarem com la escultura grega també estava dotada d'unes normes i que, en un principi, en època arcaica, tenia certes resemblances a la egípcia però que, a diferència d'aquesta evolucionà enormement arribant a una perfecció tècnica i uns ideals estètics font d'inspiració per èpoques posteriors.

Escultura grega from escriurealaxarxa

             Ací us deixe la quadrícula per a dibuixar un Kuro. Al seu costat un canon egipci per a què compareu.

             Una vegada introduits en matèria, et deixe també aquesta presentació per a ampliar informació sobre el canon de bellesa al llarg de la història.

Proporción en la figura humana. Los cánones de belleza from srdellanos
 

               Arribats a aquest punt, estem preparats per a abordar la pràctica 7 en la que, ens endinsarem en el món del dibuix artístic en companyia del carbonet, el llapis compost, l' esfumí i un paper Ingres. Per a la qual cosa, ens traslladarem a l'aula de dibuix on la Venus de Milo ens servirà de model per a l'estudi del canon greg d' època helenística.
               Si cliquem ací  trobarem informació addicional sobre la Venus. I en  aquesta.
               I per supost, podeu navegar molt més. La Venus és una de les escultures de "bulto redondo" més bella i captivadora. Sens dubte, amb un canon ben aconseguit que, amb un ús formidable del "contrapposto" la fa especial. Si a més a més, se li afegeix una autoria dubtosa i una història del per què no té braços, la Venus resulta irresistible.

AMPLIANT LA PRÀCTICA 6

             El procès de la pràctica 6 va requerir un xicotet anàlisi de diferents pintures egípcies per tal d'identificar el canon escollit, el de 18 punys.

            Veïam en les imatges següents un resum dels criteris comuns que adoptaren en aquests tipus de pintures.

           Però, en el nostre anàlisi ens adonàrem que n'hi havíen altres canons possibles, encara que tots ells seguíen un estricte sistema geomètric de quadrícules que asegurava la repetició exacta de la forma ideal egípcia a qualsevol escala i en qualsevol posició. Tot seguit, exemples de més quadrícules.

          Sobre l' art de les pintures egípcies hem de saber que, el suport era bàsicament la pròpia paret (pintura mural), utilitzant la tècnica del fresc (amb ou com a aglutinant que s'aplica sobre el guix encara humit o arrebossat) per a les superfícies acolorides, i el tremp en sec per als detalls.

         Observem que, la línia predominava sobre el color creant uns perfils nítids que després es pintàven de forma plana (colors plans) i saturada, predominant els càlids en les figures (vermellosos i grocs), amb sovint distincions entre sexes ja que la dòna era representada amb pell més clara que l'home.

        El dibuix solia ser bastant sintètic, de traç geomètric i escassos detalls.

        La llum no era utilitzada, creant colors sense clarobscurs que converteixen les figures en bidimensionals.

        L'espai així solia resultar pla, sense cap intent de perspectiva, utilitzant el fons com a suport per a la realització de jeroglífics.

        Les figures creades mitjançant aquests canons se'ns mostren en perspectiva torta (vistes des de diversos punts de vista combinats) i, per tant, molt llunyanes de qualsevol tipus de realisme. Per a la seva creació s'utilitzen les formes geomètriques que eliminen gran part dels seus detalls, idealitzant-los.

       Pel que fa a l'expressió ens trobem amb personatges hieràtics, plens de convencionalismes i sense excessiu moviment (estàtics), i on no interessen les textures.

      Una vegada acabada la pràctica i, exposada al passadís d'accès a les vostres aules, reprenem les nocions geomètriques per a ampliar la pràctica.

      Si amb l'escaire i cartabó practicàrem el paral·lelisme i la perpendicularitat per a realitzar la quadrícula que, per cert, podem repassar en altra entrada d'aquest mateix blog, amb el compàs practicarem les nocions dels traçats fonamentals i els enllaços.

      Ara es tracta de dividir un A4 en sentit horitzontal per la meitat de manera que queden dos parts de 105 x 297 mm i realitzar les estructures geomètriques que jo t'indique.

      En una part, farem bàsicament divisions de circumferències en parts iguals i en l'altra tangències. Una vegada tingam la estructura de base feta incorporarem la part creativa al gust però considerant que, a més a més d'aprendre les nocions geomètriques, en aquesta ampliació de la pràctica 6 tenim com a objectiu incorporar el medi físic  a la nostra anterior creació tal i com solíen fer els egipcis. 

     Així que, ací et mostre una diapositiva interessant al respecte. Observaràs la flor de loto i el papiro del Nil que, van ser font d'inspiració del seu art. Per al teu també podríen ser font d'inspiració.

        Aquesta diapositiva, està extreta de la presentació que et deixe a continuació i, que convé visualitzar.

 

Arquitectura egipcia. Características generales from Alfredo García

       Ja posats, et deixe unes imatges més com a esquema de l'art egipci que estem treballant.

         Reprenent la ampliació de la pràctica, encara que tots tingau la mateixa estructura geomètrica, et deixe exemples de les possibles flors de loto per poder triar. Això sí, ara, hem de pintar en colors freds i igualment a tèmpera la primera part, i conforme vullgau la segona. Recorda també que els colors han de ser plans.

          Ja finalitzada la pràctica, us deixe unes imatges del muntatge de la exposició que, continua en procés a la espera de treballs. No s'oblideu d'anar fent fotos al vostre treball que, hem d'incloure-les a la línia del temps!