dimarts, 10 de maig del 2016

PREPAREM LES PAU'S

                    Enllaç per a veure els darrers exàmens proposats http://www.ceice.gva.es/univ/val/PAU_informacion_general.htm

          ESQUEMA PER A LA PART TEÒRICA



Història i
referents

Aglutinant
(adhesiu)
Útils i materials


Suport

Tècniques
(maneres d’aplicar-lo)










PROCEDIMENTS
SECS




Llapis
Aparegué en el 2000 a.C. com a càlam (canya).
El grafit es descobrí al s.XVI.
L’actual l’inventà Nicolas Jacques Conté en 1795 motivat per la escassetat de grafit anglès que originava el bloqueig naval de les tropes napoleòniques a l’Armada Britànica.
El llapis de color aparegué a finals del segle XiX. Toulouse Lautrec és un dels pioners. El seu ús és per a cartells, il·lustracions, apunts, esbossos.

Argilla.
El pigment és mineral (grafit)














Goma de celulosa
De diferents dureses:H,HB,B.
Esfumí.
Goma d’esborrar.
Cuir.
Drap.
Argila i pergamí en els orígens.
Actualment paper.
1.     Puntillisme: punt gràfic.
2.     Linealitat: mateixa direcció o encreuant,etc.
3.     Clarobscur.
4.     Sfumato.
5.     Taques amb plantilles.
6.     Transparències.
7.     Transferències. Calc.
8.     Frotades (frottage)
9.     Gratades(grattage)



Pastel
Des del segle XVI amb
“Isabel de Este” (1500)
Auge del retrat en la França del segle XVIII. Artistes com Quintin La Tour o Jean Baptiste Chardin.
A finals del XIX, l’impressionista Claude Monet i Edgar Degas.

Goma de tragacant

De diferents dureses: dures,mitges i toves.
Esfumí.
Gomes moltdetjables

Paper de diferent textura i color.
1.     Linealitat: mateixa direcció o encreuant,etc.
2.     Clarobscur.
3.     Sfumato.
4.     Taques amb plantilles.



Retolador
(procediment humit)

El 1r retolador l’inventà el japonés Yukio Horie en 1962. S’ha utilitzat molt en les presentacions en el disseny industrial i gràfic, per a il·lustració, còmics i art urbà. I molt poc per a obres artístiques definitives, sí en esbossos.
Artista Pop: Roy Lichtenstein.
Artista urbà: Kheit Haring.
Aglutinant amb base d’alcohol o d’aigua
Cinta adhesiva
Gomes
alcohol

Paper
Cartró blanc
1.     Puntillisme: punt gràfic.
2.     Linealitat: mateixa direcció o encreuant,etc.
3.     Clarobscur amb línia.
4.     Ús de plantilles.






PROCEDIMENTS
GRASOS


Cera

Des de l’Antic Egipte com a encáustica.
Les actuals són del segle XIX.
Surrealistes com Paul Klee i Joan Miró.
Cera verge
Cotonpèl.
Essència de trementina.
Escuradents o altre raspador
Paper
Tela
Fusta
Antigues:
1.Encàustica. Aplicant calor.
Actuals:
1.     Puntillisme: punt gràfic. Degoteig aplicant calor.
2.     Linealitat: mateixa direcció o encreuant,etc.
3.     Clarobscur.
4.     Sfumato amb cotonpèl.
5.     Taques amb plantilles.
6.     Llavat amb essència de trementina.
7.     Esgrafiat amb escuradents. Raspallats.


Oli

Des de l’Antiguitat i sobretot a l’Edat Mitjana combinada amb el fresc i el tremp. Però, foren el pintors flamencs al segle XV qui realment li donaren major protagonisme,
reemplaçant al tremp; i posteriorment al guix en el renaixement italià. Per això, sol ser atribuït als germans van Eyck, sobretot a Jan (1390-1441).
Altre pintor flamenc:  El Bosch (1450-1516).
 Renaixentistes:  
Antonello da Messina (1430-1479)
Leonardo da Vinci (1452-1519), Rafael Sanzio (1475-1564).
Oli de llinassa
Tubs d’oli
Pinzells llargs
Espàtules
Essència de trementina
Cavallet
Secatiu de cobalt
Tela
Fusta
Cartró
1.     Pinzellada prima i textura llisa.
2.     Pinzellada gruixuda, molt texturada.
3.     Puntillisme (mescla òptica)
4.     Capes transparents i opaques superposades sobre fons de color.
5.     Fundits de colors sobre el suport.
6.     Transparències (veladures)
7.     Esgrafiat
8.     Empastos
9.     Alla prima (única sessió)



PROCEDIMENTS
AQUOSOS

Tinta xinesa
Fou utilitzada pels egipcis  en el 2000 a.C. i pels xinesos en el 400 a.C.
És més utilitzada per a estudis i esbossos.
Artistes com Leonardo da Vinci, Rembrant, Goya, Toulouse Lautrec.
Goma laca
Pinzells
plumilles
Estilògrafs
esponja
Paper de diferent textura
1.     Puntillisme: punt gràfic.
2.     Linealitat: mateixa direcció o encreuant,etc.
3.     Cal·ligrafia
4.     Aiguada-clarobscur
5.     Taques amb plantilles.
6.     Transparències.
7.     Gratades(grattage)
8.     Estampacions.






Aquarel·la





L’orige està en els papirs de l’Antic Egipte i en el
segle I a.C. en la cultura xinesa acompanyant la invenció del paper.

Renaixement s.XV: Alberto Durero
Paisatgisme anglès: Joseph Mallord William Turner (1775-1850)
Impresionista:
Claude Monet
Postimpresionista:
Paul Cézanne
Expressionistes com Emil Nolde, Wassily
Kandinsky i Paul Klee.
Goma aràbiga

Pinzells
Esponja
Sal grossa
Paleta

Paper de diferent textura i pes.
1.     Puntillisme amb pinzell.
2.     Degoteig (dripping)
3.     Esguitxada
4.     Transparències i aiguades
5.     Ús de plantilles.Estarcit.
6.     Gratades(grattage)
7.     Estampats
8.     Amb sal grossa



Guaix
Descoberta al s.XI per un monje que li afegí blanc de zinc a l’aquarel·la.
Renaixement: Albert Durero
Paisatgisme anglès: Joseph Mallord William Turner (1775-1850)
Finals del s.XIX en el mòn del cartellisme: Toulouse Lautrec, Alfons Mucha.
Fauvisme, cubisme i surrealisme.

Goma aràbiga

Pinzells
Paleta
Esponja
Rasqueta

Paper
Cartró
Fusta
llenç
1.     Puntillisme.
2.     Pinzellada prima i textura llisa.
3.     Puntillisme (mescla òptica)
4.     Capes transparents i opaques superposades sobre fons de color.
5.     Fundits de colors sobre el suport.
6.     Transparències (veladures)
7.     Esgrafiat
8.     Estampats
7. Alla prima (única sessió)
Tremp d’ou

Des de l’Antic Egipte: retrats, sarcòfags.
Món bizantí i Edat Mitjana.
Renaixement: Sandro Botticelli (El naixement de Venus), Mantegna, Fray Angèlico, Miguel Àngel (totes les taules conservades).  Va ser reemplaçat per l’oli.
Actualment a Rússia i Grècia en les icones ortodoxes fonamentalment.
ou
Pinzells
Paleta
Esponja
Rasqueta

Paper
Cartró
Fusta
llenç
1.     Pinzellada prima i textura llisa.
2.     Puntillisme (mescla òptica)
3.     Capes transparents i opaques superposades sobre fons de color.
4.     Fundits de colors sobre el suport.
5.     Transparències (veladures)
6.     Esgrafiat
7. Alla prima (única sessió)





Acrílic
1ª meitat del segle XX en Alemanyia i EEUU paral·lelament.
Muralistes mexicans: Diego Rivera, Siqueiros, Orozco.
Expressionistes abstractes:
Jackson Pollock, Rothko. Noland.
Artistes Pop:
David Hockney, Roy Lichtenstein.
Cola vinílica
Pinzells
Espàtules
Paleta
Esponja
Rasqueta
Aerògraf
Qualsevol suport flexible o rígid: paper, tela, fusta, mur.
1.     Puntillisme amb pinzell.
2.     Degoteig (dripping)
3.     Esguitxada
4.     Transparències i aiguades
5.      Veladures.
6.     Empastos.
7.     Tinta plana
8.     Ús de plantilles.Estarcit.
9.     Gratades(grattage)
10. Raspallats
11. Estampats
12. Amb aerògraf
13.  Alla prima (única sessió)

PROCEDIMENTS
MIXTOS
2 ó més
Des de l’Antiguitat.
Amb la pintura matèrica es potencia.
varios
varios
Paper
Cartró
Fusta
Llenç
mur
Carbonet-sanguina
Cera-tinta xinesa
Llapis colors-retoladors
Aquarel·la-retoladors
Guaix-pastel
1r Acrílic- 2n Oli
etc
ALTRES
PROCEDIMENTS
Collage
S’inicia amb Picasso i Braque amb el cubisme quan comencen a “pegar” troços plans de la seua realitat en les seues obres en compte d’imitar-la.
Hannah Höck (1889-1978) co-fundadora del moviment Dada, va ser pionera del fotomuntatge.
No n’hi ha perquè no és un procediment pictòric.
Teixits
Papers
Cartons
Fotografíes
Fragments de plàstics
Retalls de periòdic,etc
Paper
Cartró
fusta
llenç
mur
1. Pegar diferents materials sobre el suport depenent de la intenció de l’artista.
Linòleum
Fou inventat en 1860 pel britànic Frederick Walton com a recobriment de parets i sols.
Com a matriu per gravar s’utilitzà a principis del s.XX. Amb artistes com Matisse (1869-1954), Picasso (1881-1973) i Jean Arp (1887-1966).
És un procediment artístic però no pictòric.
Enmarcat dins de les tècniques de gravat com a gravat en relleu (els blancs són buidats en la matriu)
Gúbies
Rodet
Tinta
Tòrcul
Matriu
(permet fer còpies múltiples): linóleum.

Estampa amb papers de diferents tipus.
1.Amb una única matriu.
Fent un sol color o pocs amb reserves.
2. Amb més d’una  per tal d’obtindre colors diferents en cada matriu.
3. A planxa perduda. On es van fent modificacions.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada