divendres, 29 de gener del 2016

RESUM: PROCEDIMENTS SECS

Dels procediments vistos, els que entraríen per a les PAU's són el LLAPIS i el PASTEL.

RETOLADORS


Tema 7 rotuladores from redondus

            Agafant com a model dos obres de Vincent Van Gogh, escollirem una i la recrearem fent servir un contrast de temperatura. La seua línia expressiva ens ajudarà en la recreació i ús del retolador i el color ho farà per a incrementar la sensació de  profunditat.

              Per a saber més de l'autor: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh

              Les obres són:
                                      1. "La nit estrelada" (1889)

ó 2. "Pou en el jardí de l'hospital de Sant Paul" (1889)
 

RECREAR A DEGAS


                  Conèixer a Edgar Degas: https://ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Degas
                  Nosaltres anem a recrear una obra seua a triar lliurement. Això sí, amb tècniques al pastel com el procediment del seu gust.

Tema 4 pastel from redondus

Adreça interessant:  http://www.pinturayartistas.com/los-pastelistas-de-francia/ 

Tot seguit, us mostre uns quants resultats:


 

diumenge, 24 de gener del 2016

PRÀCTICA 7: CANON GREG

              Ja sabem que l'art egipci estava dotat d'unes normes pràcticament immutables al llarg de vora els 3000 anys d'història que abarcà, on la llei de la frontalitat i el hieratisme eren les seues senyes d'identitat.
             Ara comprovarem com la escultura grega també estava dotada d'unes normes i que, en un principi, en època arcaica, tenia certes resemblances a la egípcia però que, a diferència d'aquesta evolucionà enormement arribant a una perfecció tècnica i uns ideals estètics font d'inspiració per èpoques posteriors.
Escultura grega from escriurealaxarxa

             Ací us deixe la quadrícula per a dibuixar un Kuro. Al seu costat un canon egipci per a què compareu.

             Una vegada introduits en matèria, et deixe també aquesta presentació per a ampliar informació sobre el canon de bellesa al llarg de la història.


               Arribats a aquest punt, estem preparats per a abordar la pràctica 7 en la que, ens endinsarem en el món del dibuix artístic en companyia del carbonet, el llapis compost, l' esfumí i un paper Ingres. Per a la qual cosa, ens traslladarem a l'aula de dibuix on la Venus de Milo ens servirà de model per a l'estudi del canon greg d' època helenística.
               Si cliquem ací  trobarem informació addicional sobre la Venus. I en  aquesta.
               I per supost, podeu navegar molt més. La Venus és una de les escultures de "bulto redondo" més bella i captivadora. Sens dubte, amb un canon ben aconseguit que, amb un ús formidable del "contrapposto" la fa especial. Si a més a més, se li afegeix una autoria dubtosa i una història del per què no té braços, la Venus resulta irresistible.

dijous, 21 de gener del 2016

ART PER LA PAU


        Si a la entrada anterior percebíem la guerra en la pintura com a reflex paradoxalment d’una societat civilitzada, en aquesta he volgut que percebem el camí de la pau i la no violència que també és possible.


         I les primeres imatges triades també he volgut que siguen de l’art del carrer, dels grafits de la gent de a pèu que reclama uns dirigents competents i gens corruptes que miren realment cap als interessos del poble.
 

   
           Aquests dos grafits són de Bogotà, la capital de Colòmbia, alçada en armes amb una violència latent i plena de casos de corrupció i narcotràfic. Uns colors vius distribuïts a consciència en una paret, atrauen la nostra atenció irremeiablement i llegim un missatge de pau i justícia social. El simbolisme del colom reforça el missatge per a què no càpiga cap dubte. El poble vol una terra en pau.  

         El colom ha sigut considerat des dels albors del cristianisme un símbol de pau i concòrdia entre persones i pobles.

          Però si n'hi ha algun autor que més l'ha fet servir, tenim que nomenar al infatigable i prolífic geni de Picasso a qui li encantaven els coloms, gust heretat de son pare, i va trobar en ells una font d'inspiració i comunicació per a representar la pau entre tots. 

           Ja a la temprana edat de 20 anys pintà a l'oli "Noia amb colom" (1901), considerada una de les seues primeres pintures. Cuidar la pau des de la més tendra infantesa podria ser una lectura captivadora.
 

           No podem oblidar, el colom agonitzant del "Guernika" (1937) en el bombardeig de la ciutat pels nazis que intervingueren per ajudar Franco en plena Guerra Civil Espanyola.

           Però, en el marc de la Guerra Freda (1947-1991), va ser quan desenvolupà tot el seu potencial, afiliat Picasso al partit comunista.

          En 1949 va concebre per al Congrès de Sheffield (Anglaterra) "Colom en vol" que passà a ser un signe convencional de les idees pacifistes a nivell mundial. En aquell mateix Congrès Picasso donà una conferència, i aprofità l'ocasió per a reafermar els seus valors:"Estic per la vida i en contra de la mort. Estic per la Pau i en contra de la guerra".



          En congressos posteriors reinterpretà el colom de la Pau, i va immortalitzar el seu simbolisme fent inclús una col·lecció al voltant dels anys 60.






                 La seua versatilitat el portà al món de la ceràmica sota la mateixa idea.













              Ací us deixe una foto de Picasso en plena feina dibuixant la Pau ja en edat avançada. Com deia, infatigable!


         Actualment, circul·la un logo de la pau que va nàixer també arrel de la Guerra Freda. Fou dissenyat en 1958 pel britànic Gerald Holtom. La seua idea inicial era crear un símbol per a la primera manifestació a favor del desarme nuclear. El logo combinava les lletres N i D, en referència a Nuclear i Desarme, del llenguatge nàutic de banderes, superposats en un cercle. 

       El logo viatjà a Norteamèrica i aconseguí formar part de les marxes pels drets civils dels afroamericans. Fou símbol del moviment hippie i usat en manifestacions contra la guerra de Vietnam.

       Avui en dia, se'l assocïa amb la emprempta del colom sobre el món representat pel cercle, sent més fàcil de dibuixar que el propi colom de Picasso.



Del món de la  il·lustració,  de Insurgencia Gráfica us deixe dos exemples d'art per la pau. En la primera, tenim al colom acorralat per corbs formant un cercle, i en la segona, una utilització d'un autèntic icono americà, la històrica instantània presa per Joe Rosenthal el dia 23 de febrer de 1945 en el moment que els soldats americans alcen la seua bandera estadounidenca en el mont Suribachi durant la batalla de Iwo Jima de la Segona Guerra Mundial però, ara amb una bandera diferent, sense demarcacions territorials, una bandera amb el símbol de la pau. Molt bons!


 
       Amb volum, tenim la escultura que representa un revòlver amb un nus al canó, com a símbol del moviment contra la violència. Està a la seu de les Nacions Unides, a Nova York.

        Com el logo de Gerald Holtom, aquesta escultura va ser creada per l' artista suec Carl Fredrik Reuterswärd com a tribut a John Lennon,  desprès del seu assassinat  a la ciutat de Nova York, el 8 de desembre de 1980,  i avui en dia, s'ha convertit també en un símbol de la pau que, amb la seua ubicació remarca el caràcter anti armament de la organització.

     Per a finalitzar, ací us deixe un gest que de segur alguna vegada l'heu fet servir.
 

dimarts, 19 de gener del 2016

LA GUERRA EN PINTURA


      La guerra no és pas un fenòmen nou, vé acompanyant a la humanitat des del mateix naixement de la civilització allà al llevant mediterrani, zona d’interessos confrontats inclús avui en dia.

     Des de la pintura i al llarg del temps, els artistes ens han anant deixat constància de tot allò que comporta un conflicte armat: dolor, mort, ferida, mutil·lació, malaltia, epidèmia, desnutrició, emigració ... Tot, des de la seua manera d'expressió del fet, a vegades, des de les experiències viscudes en primera persona.

     Ací us mostre un papir egipci on es representa la batalla de Qadesh (1274 a.C.), una de les principals batalles de l'Antiguitat, ocorreguda a l'actual sofrida regió de Síria. Els contendents, en aquesta ocasió, eren l’Imperi hitita i l'Egipte de Ramsés II, les dues grans potències del moment, que veien xocar els seus interessos comercials i territorials i volien convertir-se en la potència hegemònica de la zona.
  
qadesh2_zps60d19780

     La batalla de Qadesh, per altra banda, va ocasionar, anys després dels fets, el primer tractat de pau de la Història, documentat fefaentment en diversos suports.


     Com Ramsés II va convertir la batalla en un tema principal del seu regnat, la seua descripció també està present en forma de baixrrelleus en molts dels temples que manà construir.
      Però, una de les obres més conegudes de l'Antiguitat és, sens dubte, el mosaic d'Alexandre el Gran realitzat prop de l'any 200 a.C., on se'ns mostra la batalla d'Issos (333 a.C.) també a la zona de Síria, en la qual Alexandre III, rei de Macedònia, tractava d'arribar a Darios III, el rei persa, situat a dalt del carro, per capturar-lo o assassinar-lo, i així conquerir el seu territori.

    
      Inclús des d' una expressió naif tenim l'horror de la guerra representat. Ara en forma de nena harapienta amb les mans ocupades per una espasa i una antorxa, que corre junt a un cavall negre a sobre un camp de cadàvers en un paisatge calcinat. Henri Rousseau la va expressar així en 1894, al retindre en la retina el conflicte franco-prusià de 1870 i de la Comuna de 1871.

    
       Però, una de les guerres més prolíficament representada ha sigut la Primera Guerra Mundial (1914-1918), per la multitud de pintors que es van vorer immersos en ella.

       La mort de l'arxiduc Francesc Ferran D'Àustria a mans d'un estudiant serbi desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.

La Pintura En La Primera Guerra Mundial Resum from jose.marti


enllaç de:

L’Art en guerre. Francia, 1938-1947: De Picasso a Dubuffet en el Guggenheim












 

INTERPRETAR A BOTICELLI

      OBRA: "EL NAIXEMENT DE VENUS"(1485), 172´5 x 278´5 cm de Sandro Boticelli, pintada amb tèmpera sobre llenç i ubicada en la Galeria dels Uffizi.


    Més informació de l'obra: http://marisolroman.com/2012/03/03/el-nacimiento-de-venus-1485/
http://sdelbiombo.blogia.com/2015/030501-analisis-y-comentario.-el-nacimiento-de-venus-botticelli..php

   ENUNCIAT DEL TREBALL: Realitzar una interpretació de l'obra, o fragment d'ella, "El naixement de Venus" de Sandro Boticelli amb format A4 i amb llapis de colors, fent un contrast de complementaris. 


  Sobre els llapis de colors:

dimarts, 5 de gener del 2016

AMPLIANT LA PRÀCTICA 6

             El procès de la pràctica 6 va requerir un xicotet anàlisi de diferents pintures egípcies per tal d'identificar el canon escollit, el de 18 punys.
            Veïam en les imatges següents un resum dels criteris comuns que adoptaren en aquests tipus de pintures.



           Però, en el nostre anàlisi ens adonàrem que n'hi havíen altres canons possibles, encara que tots ells seguíen un estricte sistema geomètric de quadrícules que asegurava la repetició exacta de la forma ideal egípcia a qualsevol escala i en qualsevol posició. Tot seguit, exemples de més quadrícules.
          Sobre l' art de les pintures egípcies hem de saber que, el suport era bàsicament la pròpia paret (pintura mural), utilitzant la tècnica del fresc (amb ou com a aglutinant que s'aplica sobre el guix encara humit o arrebossat) per a les superfícies acolorides, i el tremp en sec per als detalls.

         Observem que, la línia predominava sobre el color creant uns perfils nítids que després es pintàven de forma plana (colors plans) i saturada, predominant els càlids en les figures (vermellosos i grocs), amb sovint distincions entre sexes ja que la dòna era representada amb pell més clara que l'home.

        El dibuix solia ser bastant sintètic, de traç geomètric i escassos detalls.

        La llum no era utilitzada, creant colors sense clarobscurs que converteixen les figures en bidimensionals.

        L'espai així solia resultar pla, sense cap intent de perspectiva, utilitzant el fons com a suport per a la realització de jeroglífics.

        Les figures creades mitjançant aquests canons se'ns mostren en perspectiva torta (vistes des de diversos punts de vista combinats) i, per tant, molt llunyanes de qualsevol tipus de realisme. Per a la seva creació s'utilitzen les formes geomètriques que eliminen gran part dels seus detalls, idealitzant-los.

       Pel que fa a l'expressió ens trobem amb personatges hieràtics, plens de convencionalismes i sense excessiu moviment (estàtics), i on no interessen les textures.

      Una vegada acabada la pràctica i, exposada al passadís d'accès a les vostres aules, reprenem les nocions geomètriques per a ampliar la pràctica.

      Si amb l'escaire i cartabó practicàrem el paral·lelisme i la perpendicularitat per a realitzar la quadrícula que, per cert, podem repassar en altra entrada d'aquest mateix blog, amb el compàs practicarem les nocions dels traçats fonamentals i els enllaços.

      Ara es tracta de dividir un A4 en sentit horitzontal per la meitat de manera que queden dos parts de 105 x 297 mm i realitzar les estructures geomètriques que jo t'indique.

      En una part, farem bàsicament divisions de circumferències en parts iguals i en l'altra tangències. Una vegada tingam la estructura de base feta incorporarem la part creativa al gust però considerant que, a més a més d'aprendre les nocions geomètriques, en aquesta ampliació de la pràctica 6 tenim com a objectiu incorporar el medi físic  a la nostra anterior creació tal i com solíen fer els egipcis. 

     Així que, ací et mostre una diapositiva interessant al respecte. Observaràs la flor de loto i el papiro del Nil que, van ser font d'inspiració del seu art. Per al teu també podríen ser font d'inspiració.


        Aquesta diapositiva, està extreta de la presentació que et deixe a continuació i, que convé visualitzar.

 
Arquitectura egipcia. Características generales from Alfredo García

       Ja posats, et deixe unes imatges més com a esquema de l'art egipci que estem treballant.




         Reprenent la ampliació de la pràctica, encara que tots tingau la mateixa estructura geomètrica, et deixe exemples de les possibles flors de loto per poder triar. Això sí, ara, hem de pintar en colors freds i igualment a tèmpera la primera part, i conforme vullgau la segona. Recorda també que els colors han de ser plans.

          Ja finalitzada la pràctica, us deixe unes imatges del muntatge de la exposició que, continua en procés a la espera de treballs. No s'oblideu d'anar fent fotos al vostre treball que, hem d'incloure-les a la línia del temps!