diumenge, 20 de desembre del 2015

CONTESTA AL NADAL

      Estem a les portes del Nadal i, tal i com us vaig avisar, ací us deixe les preguntes del CONTESTA que haureu de respondre com a deure.


CONTESTA
L’EDAT ANTIGA

1.     Quins dos esdeveniments limiten l’Edat Antiga?
2.     On es localitza la cultura mesopotàmica?
3.     Què són els ziggurats?
4.     Què rius estan associats a Mesopotàmia? I quin a Egipte?
5.     On van viure els hittites? Per quin descobriment són coneguts?
6.     Nomena dos colònies de la península ibèrica fundades pels fenicis.
7.     Com es diu la cultura que es va desenvolupar a l’illa de Creta?
8.     On i quan va nàixer la democràcia?
9.     On vivien els déus i deesses de Grècia?
10. Què van construir els gregs en honor dels déus?
11. Quan i on es funda la ciutat de Roma?
12. Quan van arribar els romans a la península ibèrica?
13. Quan es va convertir el cristianisme en la religió oficial de l’Imperi Romà? Qui va ser l’emperador que així la declarà? Què li passava al cristianisme amb anterioritat a aquesta data?
14. Com es deia la plaça principal de la ciutat romana?
15. De quina província romana formaven part les nostres terres?
16. Què va fer l’emperador Teodosi a finals del segle IV d.C. i per què?

CONTESTA
ART EGIPCI (ENTRADA: CANON EGIPCI)

1.     Amb què estava estretament relacionat l’art egipci?
2.     Què van construir els egipcis per als difunts? I per als déus?
3.     Nomena les quatre normes de les obres egípcies.
4.     Què hi havia a la cambra funerària de les piràmides?
5.     Quines són les més importants? Per a quins faraons van ser construïdes?
6.     Què són els hipogeus? Quin és el més conegut? On està situat?
7.     Què són les mastabes?
8.     On residien els Déus? Qui podia accedir-hi?
9.     Quin és el més conegut que està excavat a la muntanya?
10. Qui va ser Imhotep?
11. Quins poders personificava el faraó?
12. Quins són els símbols del seu poder?
13. Què eren els escribes? Quines funcions complien?
14. Nomena els dos tipus d’escultura que hi havia.
15. Nomena els suports de la pintura, els temes i dos característiques fonamentals.
16. Nomena i data les següents imatges:

                                

dimarts, 8 de desembre del 2015

PRÀCTICA 6 : CANON EGIPCI

             Com tenim el Nadal a les portes, començarem el segon trimestre per aquesta pràctica individual però que, conserva uns criteris comuns per a tot l'alumnat; de manera que, ja finalitzada configurarà un mural col·lectiu.

                  Per a posar-nos en situació anem a entrar en primer lloc a aquest enllaç: art egipci
       
                  Tot seguit, t'explique la pràctica que consta de varios passos:

1r.  Reproduir en un full el CANON EGIPCI següent, considerant cada quadrat de costat 10 mm
2n. Cercar siluetes de pintures egípcies que se li adapten i triar una que coincideixca amb el vostre sexe.

3r. Conforme l'alfabet jerogrífic següent, identificar les lletres del vostre nom i escriure'l en la columna J del vostre full dins un cartutx. L'última lletra ha de quedar en la fila 1. Així que, el vostre nom es llegirà en vertical i es situarà en el marge inferior dret.

Un exemple amb el cartutx:
4t. En un format A3 (420 x 297 mm) de color tostat, ubicarem a llapis la quadrícula del canon ampliant-lo el doble. És a dir, quedarà un rectangle de 380 x 200 mm. Tots mantindran els mateixos marges. En sentit vertical, quedaran 3 cm per dalt i 1 cm per baix i, 5 cm a l'esquerre i 4,7 a la dreta. 

5é. Intentar reproduir la silueta triada dins la quadrícula. Recordeu que estem basant-nos en el canon triat, així que, no l'hem de perdre de vista i intentar adaptar-nos a ell. Si la imatge triada portara algun atribut al cap o altres, la quadrícula podria ampliar-se. Tenim marge per a col·locar una 20a fila. Recordar posar el cartutx.

6é. Pintar amb tèmperes i amb colors càlids, silueta i cartutx. El fons, en un principi, ha de quedar sense pintar. S'ha de procurar que la pell en les representacions masculines quede més fosca que les femenines.

A continuació us mostre un exemple. Fixeu-se que la posició dels braços ha canviat. És una possibilitat de canvi, al igual que la distància entre els peus o la inversió de la imatge. Tot és analitzar-ho en l'aula comparant les tries dels companys.


Ja acabada la pràctica i abans d'anar-nos de vacances, vam penjar la major part dels treballs. Ací us deixe un menut reportatge! Gràcies i bon Nadal!






L' EDAT ANTIGA

            Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van aparéixer les primeres grans civilitzacions urbanes: L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la història.

diumenge, 6 de desembre del 2015

QUÈ ÉS INTERPRETAR?



       Aquesta serà una de les propostes més habituals a l'aula per a anar preparant les PAU's.

       Per a començar, posarem mans a l'obra  "L'artista desesperat davant la grandesa de les ruines antigues"(1778-80) de Johann Friedrich Füssli.   El procediment: tinta xinesa!



        Tot seguit, us mostre algunes interpretacions fetes pels alumnes d'acord al criteri de canvi. Podeu comprovar que es poden realitzar diversos canvis en una mateixa resolució però, sempre i quan estiga la demanada.

                         Javier Roig canvià fonamentalment la forma i l'afegí textures. La línia de contorn dels diferents elements quedà ondulada i el seu interior texturat amb certa homogeneïtat mitjançant una xarxa triangular. Veïem clarament que la composició no canvià, resultant la mateixa.

                      En canvi, Mari Nieves Miras va resoldre la interpretació canviant bàsicament la composició. Com podem observar, els tres elements principals, les dos peces escultòriques i la figura humana, quedaren disposades  en altres llocs diferents als originals de Füssli. El fons continuà quedant emparetat i amb el manteniment dels tres elements tot junt ajudà a identificar l'obra de referència ja que, també resolgué amb bastants canvis de formes.

    Nacho Morant va realitzar una interpretació bastant interessant al ubicar els diferents elements en un entorn ben distint i convertir les peces escultòriques en objectes com una senyal o una taula. Podríem percebre tot tipus de canvis possibles en aquesta resolució: composició i formes en major medida i, textures en menor grau. A més a més d'afegir-li altres elements com televisió o porta, el format quedà disposat en una orientació horitzontal.
    La textura similar a la de Füssli en la paret, la forma del peu i l'actitud de la figura humana es mantingueren com a nexe d'unió amb l'obra original per tal de poder-la identificar i relacionar.
    Aquesta resolució conté altres matissos interessants en la seua lectura però, no em toca comentar-los a mi, us el deixe per a la vostra percepció.

                    Aquesta altra interpretació és de Paloma Ortiz on un raig destructor emès des del dit escultòric es direcciona fins a trobar a l'humà. Tècnicament, la composició es manté però, està plena de textures amb tècniques tan diverses com l'esguitxada, la estampació, el bufit, el dibuix a línia,...

                   La interpretació de Paula Teruel només mantingué la composició ja que canvià fonamentament les formes i introduí textures i tons diversos.

                         Per últim, us mostre la que va fer Anna Ramon. Desprès de comentar-vos uns quants treballs. Quins canvis observeu que realitzà?