dijous, 21 de gener de 2016

ART PER LA PAU


        Si a la entrada anterior percebíem la guerra en la pintura com a reflex paradoxalment d’una societat civilitzada, en aquesta he volgut que percebem el camí de la pau i la no violència que també és possible.


         I les primeres imatges triades també he volgut que siguen de l’art del carrer, dels grafits de la gent de a pèu que reclama uns dirigents competents i gens corruptes que miren realment cap als interessos del poble.
 

   
           Aquests dos grafits són de Bogotà, la capital de Colòmbia, alçada en armes amb una violència latent i plena de casos de corrupció i narcotràfic. Uns colors vius distribuïts a consciència en una paret, atrauen la nostra atenció irremeiablement i llegim un missatge de pau i justícia social. El simbolisme del colom reforça el missatge per a què no càpiga cap dubte. El poble vol una terra en pau.  

         El colom ha sigut considerat des dels albors del cristianisme un símbol de pau i concòrdia entre persones i pobles.

          Però si n'hi ha algun autor que més l'ha fet servir, tenim que nomenar al infatigable i prolífic geni de Picasso a qui li encantaven els coloms, gust heretat de son pare, i va trobar en ells una font d'inspiració i comunicació per a representar la pau entre tots. 

           Ja a la temprana edat de 20 anys pintà a l'oli "Noia amb colom" (1901), considerada una de les seues primeres pintures. Cuidar la pau des de la més tendra infantesa podria ser una lectura captivadora.
 

           No podem oblidar, el colom agonitzant del "Guernika" (1937) en el bombardeig de la ciutat pels nazis que intervingueren per ajudar Franco en plena Guerra Civil Espanyola.

           Però, en el marc de la Guerra Freda (1947-1991), va ser quan desenvolupà tot el seu potencial, afiliat Picasso al partit comunista.

          En 1949 va concebre per al Congrès de Sheffield (Anglaterra) "Colom en vol" que passà a ser un signe convencional de les idees pacifistes a nivell mundial. En aquell mateix Congrès Picasso donà una conferència, i aprofità l'ocasió per a reafermar els seus valors:"Estic per la vida i en contra de la mort. Estic per la Pau i en contra de la guerra".



          En congressos posteriors reinterpretà el colom de la Pau, i va immortalitzar el seu simbolisme fent inclús una col·lecció al voltant dels anys 60.






                 La seua versatilitat el portà al món de la ceràmica sota la mateixa idea.













              Ací us deixe una foto de Picasso en plena feina dibuixant la Pau ja en edat avançada. Com deia, infatigable!


         Actualment, circul·la un logo de la pau que va nàixer també arrel de la Guerra Freda. Fou dissenyat en 1958 pel britànic Gerald Holtom. La seua idea inicial era crear un símbol per a la primera manifestació a favor del desarme nuclear. El logo combinava les lletres N i D, en referència a Nuclear i Desarme, del llenguatge nàutic de banderes, superposats en un cercle. 

       El logo viatjà a Norteamèrica i aconseguí formar part de les marxes pels drets civils dels afroamericans. Fou símbol del moviment hippie i usat en manifestacions contra la guerra de Vietnam.

       Avui en dia, se'l assocïa amb la emprempta del colom sobre el món representat pel cercle, sent més fàcil de dibuixar que el propi colom de Picasso.



Del món de la  il·lustració,  de Insurgencia Gráfica us deixe dos exemples d'art per la pau. En la primera, tenim al colom acorralat per corbs formant un cercle, i en la segona, una utilització d'un autèntic icono americà, la històrica instantània presa per Joe Rosenthal el dia 23 de febrer de 1945 en el moment que els soldats americans alcen la seua bandera estadounidenca en el mont Suribachi durant la batalla de Iwo Jima de la Segona Guerra Mundial però, ara amb una bandera diferent, sense demarcacions territorials, una bandera amb el símbol de la pau. Molt bons!


 
       Amb volum, tenim la escultura que representa un revòlver amb un nus al canó, com a símbol del moviment contra la violència. Està a la seu de les Nacions Unides, a Nova York.

        Com el logo de Gerald Holtom, aquesta escultura va ser creada per l' artista suec Carl Fredrik Reuterswärd com a tribut a John Lennon,  desprès del seu assassinat  a la ciutat de Nova York, el 8 de desembre de 1980,  i avui en dia, s'ha convertit també en un símbol de la pau que, amb la seua ubicació remarca el caràcter anti armament de la organització.

     Per a finalitzar, ací us deixe un gest que de segur alguna vegada l'heu fet servir.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada