divendres, 30 d’octubre de 2015

PROTOHISTÒRIA EN LA PENÍNSULA IBÈRICA

                 Es denomina Protohistòria al període de transició entre la Prehistòria i la Edat Antiga on,  no n'hi han fonts escrites directes, és a dir, produïdes directament per la sociedat protohistòrica, sinó indirectes, és a dir, produïdes per altra sociedat que ja ha arribat a una fase històrica, en la que sí es produeixen documents escrits. També al període en què apareix per primera vegada la escriptura en cada una de les cultures o civilitzacions. 

                 Dita fase protohistòrica correspon en la península ibèrica als últims segles del II mileni a.C. i la major part del I mileni a.C., el que correspon amb el final del Bronze i la Edat de Ferro. Época d'intenses relacions amb els pobles colonitzadors del Mediterrani oriental (gregs i púnics -fenicis i cartaginesos).
                  Donat que fou la romanització el procés decisiu per a entrar de ple en la Història, es denomina pobles prerromans als que s' identifiquen com pobles indígenes de la península ibèrica anteriors a este procés. Els de la denominada àrea ibèrica (sur i est peninsular) foren els que més intensamente habíen rebut l'impacte de les colonitzacions grega i púnica, i són qualificats com "pre-indoeuropeus". En la zona suroccidental es produeix inclús el sorgiment (i desaparició) d' una entitat política de dimensió estatal: Tartessos. Els pobles de la denominada àrea indoeuropea (centre, oest i nord peninsular) estaven més bé vinculats a l' àmbit cultural centreeuropeu conegut com celta, encara que, entre ells, havia un notable cas de poble preindoeuropeu: els vascons.


                    Per no perdre de vista la nostra línia del temps, a continuació us mostre una imatge clarificadora d'aquest període tan intens.

                 
                     Encara que dels íbers i dels celtes ja en saben per la entrada dedicada a la Prehistòria, ací us deixe una mica d'informació més dels celtes i dels íbers.

                    A més a més, una curiositat per als amants de la música:

                   El karnyx fou una espècie de trompeta de bronze usada pels celtes. L'extrem final solia tenir forma de cap de senglar. La seva forma vertical i el seu poderós so la feien ideal per ser utilitzada en la guerra, tant per emetre senyals com per animar a la tropa i espantar l'enemic.

                 El 1993, John Kenny es va convertir en la primera persona a tocar el karnyx després de 2000 anys i des de llavors ha impartit classes i interpreta amb l'instrument en sales de concerts i en els diferents mitjans.

           
                

       
                    I unes seqüències per a imaginar un indret que ens pilla a prop:

                  

                  També us deixe un enllaç bastant complet per a saber-ne'n dels tartessos i dedicar-los un lloc merescut dins l'estudi històric de l'art. Clica ací

                    No estaria gens malament una visita al museo arqueológico nacional (MAN)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada