dimecres, 15 d’octubre de 2014

ELEMENTS GEOMÈTRICS BÀSICS



PUNT
•En geometria, un punt és la intersecció de dues rectes, l’origen d’una semirecta o el centre d’un cercle diminut. Els punts es designen amb lletres majúscules: A, B, C...

LÍNIES
Línia recta: És la successió de punts en una mateixa direcció. No té ni principi ni final. S’anomena amb una lletra minúscula: r, s, t...
Semirecta: És la porció de recta limitada en un dels seus extrems mitjançant un punt (A). Té principi, però no té fi.
Segment: És la porció de recta inclosa entre dos dels seus punts. Té principi i fi.

Línia corba: És la línia els punts de la qual no segueixen la mateixa direcció.
Línia poligonal: És la formada per segments rectes, que canvien de direcció entre sí.

DIRECCIONS

Horitzontal: línia recta que coincideix amb l’horitzó: tots els seus punts estan a la mateixa altura.
Vertical: és aquella que obeeix a la direcció de tots els cossos en caure, seguint el sentit de la força de la gravetat (direcció d’una plomada).
Inclinada o obliqua: és aquella que no és ni horitzontal ni vertical.
 
POSICIONS RELATIVES ENTRE RECTES

Paral·leles: rectes que segueixen la mateixa direcció. Encara que es prolonguin, mai no s’arriben a tallar.
Concurrents: rectes que es tallen en un punt (P).
Perpendiculars: rectes que quan es tallen divideixen el pla en quatre angles rectes (90º).


TRAÇAT DE PARAL·LELES I PERPENDICULARS AMB L’ESCAIRE I EL CARTABÓ

PLA
Element bidimensional, té amplària i alçària.Queda definit per: dues rectes paral·leles, dues rectes secants, una recta i un punt exterior o tres punts no alineats. Es designa amb una lletra grega.


ANGLES
S’anomena angle la part del pla compresa entre dues semirectes amb el mateix origen (vèrtex). Els angles es designen per la lletra del seu vèrtex o per una lletra grega. Són positius quan es mesuren en sentit oposat al gir de les agulles del rellotge; en cas contrari, són negatius. 
TIPUS D'ANGLES

Angle recte. Igual a 90º.
Angle agut. Menor de 90º.
Angle obtús. Major de 90º.
Angle pla. Cada un dels semiplans limitats per dues semirectes oposades.




POSICIONS RELATIVES

Angles consecutius. Tenen el mateix vèrtex i un costat comú.
Angles adjacents. Són angles consecutius els costats no comuns dels quals estan en línia recta.
Angles oposats pel vèrtex. Cada un està format per la prolongació dels costats de l’altre.
Angles complementaris. Sumats equivalen a un angle recte (90º).
Angles suplementaris. Sumats equivalen a un angle pla (180º).



CONSTRUCCIÓ D'ANGLES AMB LES PLANTILLES


















CONSTRUCCIÓ D'ANGLES AMB EL COMPÀS

LA CIRCUMFERÈNCIA
Definició: Línia corba, tancada i plana, en la qual tots els seus punts equidisten d’un altre de fix (O) anomenat centre.
Longitud d’una circumferència. Distància que es recorre en moure’s sobre la circumferència, tornant al mateix punt. La circumferència té 360º.

ELEMENTS DE LA CIRCUMFERÈNCIA
Radi. Distància que hi ha de qualsevol punt de la circumferència al seu centre O.
Arc. Part de la circumferència compresa entre dos punts.
Fletxa. Altura de l’arc, mesurada perpendicularment a la corda, passant pel centre O de la circumferència.
Semicircumferència. Arc que correspon a mitja circumferència.
Angle central. El format per dos radis.
Corda. Nom que rep qualsevol segment que uneix dos punts de la circumferència.
Diàmetre. Corda que passa pel centre de la circumferència i val dues vegades el radi.



Secant. Recta que talla la circumferència en dos punts.
Tangent. Tota recta que tingui un punt comú amb la circumferència.


POSICIONS RELATIVES ENTRE DUES CIRCUMFERÈNCIES

Exteriors. No tenen cap punt en comú.


Interiors. No tenen punts en comú. L’una és dins de l’altra.


Concèntriques. Circumferències que tenen el mateix centre.



Tangents exteriors. Tenen un punt (T) comú, alineat amb els seus centres.


Tangents interiors. El punt (T) comú està alineat amb els seus centres.

      Secants. Quan tenen dos punts (R i S) comuns.

EL CERCLE
Definició: superfície que és dins de la circumferència.



ELEMENTS DEL CERCLE
Semicercle. La meitat d’un cercle.
Quadrant. La quarta part d’un cercle.
Corona circular. Porció de superfície limitada per dues circumferències concèntriques.
Segment circular. Porció de cercle limitat per un arc i la corda corresponent.
Faixa  circular. Porció de cercle limitat per dues cordes paral·leles.
Lúnula. Superfície no comuna a dues circumferències secants.
Sector circular. Porció de cercle que hi ha entre dos radis i l’arc que abracen. Pot ser còncau o convex.



dilluns, 6 d’octubre de 2014

ASSETJAMENT ESCOLAR


Aquest dilluns 6 d'octubre hem iniciat la setmana parlant de l'assetjament escolar. Però ...
 
Què és l'assetjament?

L'assetjament es dóna quan un/a nen/a o un/a jove és agredit/da psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys.

És important diferenciar l'assetjament escolar d'altres actituds entre iguals, com una baralla o una broma pesada aïllada. Per parlar d'assetjament cal que les conductes agressives es reprodueixin de manera sistemàtica, que tinguin la intenció de fer mal i que, com succeeix en la majoria dels casos, la víctima no pugui o no sàpiga defensar-se.

Les conductes d'abús solen donar-se en espais físics concrets, però no sempre controlats pels adults (lavabos, passadissos, vestidors...), i durant l'horari lectiu i/o a les sortides i entrades del centre escolar. Darrerament, amb l'ús de mitjans tecnològics, com els mòbils o Internet, han aparegut noves formes d'assetjament.

Quines conductes es consideren assetjament?

Hi ha diversos tipus d'agressió que es poden considerar assetjament.
 Es consideren assetjament:

Agressions físiques
Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar...

Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima...


Agressions verbals
Directes: escridassar, fer burla, insultar...

Indirectes: malparlar d'algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, e-mails, fer pintades...


Agressions socials
Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe…

Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent...


Agressions digitals (utilitzant tecnologies)
Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic...

Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor...


 

LA TARDOR A LLAPIS

Desprès d'experimentar amb diferents tècniques amb el llapis de grafit, es va proposar a l'alumnat treballar-les sota el tema de la tardor. Ací van unes quantes resoluciones.